domingo, 14 de octubre de 2012

Allà on els arbres canten - Laura Gallego


Títol català: Allà on els arbres canten
Títol original: Donde los árboles cantan
Autor: Laura Gallego
Any de publicació: 2011
Editorial: Cruïlla
Nº de pàgines: 477
Preu: 14,95 €
Enquadernació: Rústica amb solape



La Viana, l’única filla del duc de Rocagrisa, està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits. Tots dos s’estimen i es casaran a la primavera. Però, durant les festes de celebració del solstici d’hivern, un home estrafolari adverteix al rei de Nòrtia i els seus cavallers de l’amenaça dels bàrbars de les estepes... I tant Robian com el duc es veuen obligats a anar-se’n a la guerra. En aquestes circumstàncies, una noia com la Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, potser també, fer cas de les llegendes que s’expliquen sobre el Gran Bosc... allà on els arbres canten.






Aquest llibre comença amb la protagonista Viana de Rocagrisa, vivint com una noble donzella en un regne medieval de fantasia, la seva vida sembla un autentico conte de fades. Les úniques aventures que coneix són les llegendes, les cançons i les rondalles narrades pels joglars, a les quals és aficionada, especialment li agraden les que es refereixen al Gran Bosc que limita el regne i roman inexplorat. De totes les criatures fantàstiques que poblen els relats, la que més li atreu són els arbres que canten.

Semblaria que estava assegurat el seu futur i el d'aquells als quals volia, cap amenaça es planava sobre ells. Però la seva vida i la de tots aquells en el regne de Nòrtia, se veuran totalment transtocats per una terrible invasió bàrbara, que ha deixat un panorama desolador. Quan tot canvia al seu voltant, ella haurà de canviar també si vol sobreviure amb un mínim de dignitat. Això significa en bona mesura deixar enrere el de ser una indolent donzella, transformant-se a si mateixa i lluitant pel que vulgues. En el procés es convertirà en una mena d’heroïna, per molt que no sigui això el que busca, ella solament vol que les coses tornin a ser d'alguna manera com van ser abans i sobretot tirar als bàrbars de les seves terres, fent-los pagar per tots els seus crims. D'aquesta manera reflexionen la Viana i el misteriós Oki, dient en la novel·la que es pot triar ser espectador o protagonista de la pròpia història, doncs al món estan els que viuen les llegendes i els que simplement senten o expliquen les referides a uns altres.

La Viana resulta ser intrèpida i valenta gairebé fins a la imprudència, no s’arredra davant res ni gens la deté, a pesar que les seves aventures mai solen sortir com les planeja. Aquesta actitud la segueix fins a en el seu amor per l’Uri, difícil i complicat on els hi hagi, però un gran amor sens dubte cap que acabarà convertit en autentica llegenda.

És un interessant relat, ple de fantasia amb les característiques de les llegendes i amb les dosis justes de màgia. Resulta molt atraient que la protagonista sigui una donzella que aconsegueix fer-se un lloc propi en un món de cavallers. Particularment m'agraden les aventures en el bosc que li donen un to a l'obra, convertint a la protagonista en una espècie de Robin Hood. Esment a part mereix els arbres que canten, que donen nom a l'obra i són clau tant per a la història d'amor de la Viana i l’Uri, com per al regne de Nòrtia.







Este libro comienza con la protagonista Viana de Rocagris, viviendo como una noble doncella en un reino medieval de fantasía, su vida parece un autentico cuento de hadas. Las únicas aventuras que conoce son las leyendas y cuentos narrados por los juglares, a los que es aficionada, especialmente le gustan las que se refieren al Gran Bosque que limita el reino y permanece inexplorado. De todas las criaturas fantásticas que pueblan los relatos, la que más le atrae son los árboles que cantan.

Parecería que estaba asegurado su futuro y el de aquellos a los que quería, ninguna amenaza se cernía sobre ellos. Pero su vida y la de todos aquellos en el reino de Nortia, quedaran totalmente transformados por una terrible invasión bárbara, que ha dejado un panorama desolador. Cuando todo cambia a su alrededor, ella deberá cambiar también si quiere sobrevivir con un mínimo de dignidad. Eso significa en buena medida dejar atrás lo de ser una indolente doncella, transformándose a sí misma y luchando por lo que quiere. En el proceso se convertirá en una heroína, por mucho que no sea esto lo que busca, ella solo quiere que las cosas vuelvan a ser de alguna manera como fueron antes y sobre todo echar a los bárbaros de sus tierras, haciéndoles pagar por todos sus crímenes. De este modo reflexionan Viana y el misterioso Oki, diciendo en la novela que se puede elegir ser espectador o protagonista de la propia historia, pues en el mundo están los que viven las leyendas y los que simplemente oyen o cuentan las referidas a otros.

Viana resulta ser intrépida y valiente casi hasta la imprudencia, no se arredra ante nada ni nada la detiene, a pesar de que sus aventuras nunca suelen salir como las planea. Esta actitud la sigue hasta en su amor por Uri, difícil y complicado donde los haya, pero un gran amor sin duda ninguna que acabará convertido en autentica leyenda.

Es un interesante relato, lleno de fantasía con las características de las leyendas y con las dosis justas de magia. Es atrayente que la protagonista sea una doncella que se rebela y consigue un lugar propio en un mundo de caballeros. Particularmente me gustan las aventuras en el bosque que le dan un tono a la obra, convirtiendo a la protagonista en una especie de Robin Hood. Mención aparte merece los árboles que cantan, que dan nombre a la obra y son clave tanto para la historia de amor de Viana y Uri, como para el reino de Nortia.


Agraïments a l'editorial Cruïlla per l'exemplar.

6 comentarios :

  1. Me encanta este libro, como ya habrás visto en el ranking de mi blog es uno de mis preferidos. Ahora estoy leyendo El valle de los lobos que también me está gustando mucho.

    ResponderEliminar
  2. Aquest llibre és genial, a mi em va enamorar per complet, a més l'edició és preciosa.
    Bona ressenya.

    ^^

    ResponderEliminar
  3. A mí Donde los árboles cantan me gustó muchísimo. En especial el final, que me pareció, si no grandioso, el más original que he leído hasta ahora, y me puso los pelos de punta.

    ResponderEliminar
  4. Y yo sigo sin leerlo, no por falta de ganas pero la última vez que lo busqué se había agotado u.u espero tener suerte esta vez que la próxima semana habrá una feria del libro en mi país*.*
    Saludos!! =)

    ResponderEliminar
  5. Aquest llibre m'encantat. No només per com està escrit sinó pel sentit del llibre, En aquest llibre expressa que no només poden ser forts el homes, sino que una simple noia noble arriba a ser una gran heroïna!

    ResponderEliminar