Títol català: Festí de corbs. Cançó de gel i foc 4
Títol castellà: Festín de cuervos: Canción de hielo y fuego 4
Títol original: A Feast of Crows
Autor: George R. R. Martin
Any de publicació: 2012
Editorial: Alfaguara
Nº de pàgines: 826
Preu: 25 €
Enquadernació: Rústica amb solapes
La guerra dels Cinc Reis ha arribat a la fi i els Lannister controlen el Tron de Ferro en nom del nen rei Tommen. Però no passarà gaire temps abans que supervivents i bandits, renegats i carronyaires s’uneixin en noves conspiracions i perilloses aliances. Entre la multitud devastada, apareixeran rostres familiars del passat, que intentaran superar els reptes que s'esdevinguin en un temible futur.
Estem davant el quart lliurament d'aquesta genial i extensíssima saga, generalment la majoria de lectors parlen que aquesta pugui ser la menys bona de totes. Personalment crec que després del punt d'inflexió de la història que va suposar Tempesta d'espases, el llistó estava situat tan alt que les expectatives dels fans difícilment es podrien veure satisfetes.
L'autor va prendre en aquesta obra un rumb narratiu, o més aviat argumental, lleugerament diferent. Deixa de costat personatges emblemàtics com la Daenerys, en Tyrion o en Jon Neu, per centrar-se en uns altres també importants però potser menys volguts com la Cersei. També introdueix multitud de noves cases i personatges, així com llocs fins ara desconeguts.
El resultat és una magnífica novel·la coral en l'estil habitual de la saga. Encara que no sigui el que s'espera està en la mateixa línia de qualitat que les anteriors, simplement et poden agradar més o menys els personatges i arguments aquí desenvolupats, no per això deixen de ser interessants i necessaris per al desenvolupament general de la trama.
Com he dit abans la forma de narrar difereix una mica de les anteriors, més enllà del que als personatges es refereix, és en el temps en què transcorre la narració on estan les diferències. La història queda dividida en dues parts que transcorren simultàniament, una seria la narrada en aquest llibre i l'altra correspondria al següent lliurament Dansa amb dracs, en la qual ens retrobarem amb personatges omesos en aquesta part.
El que més interessant m'ha semblat en aquesta novel·la és el referent a la successió a les Illes de Ferro amb els fills del kraken enfrontats entre si per l'herència d’en Balon Greyjoy. Quant a personatges, per primera vegada la Cersei assumeix un paper protagonista, demostrant ser la malvada psicópata que tots crèiem que era, encara que per descomptat és un personatge interessant. No cal oblidar a l’Arya Stark, no puc evitar sentir debilitat per aquesta jove amb peculiars instints homicides.
En resum, és una gran novel·la, l'únic defecte és simplement no ser tan bona com les anteriors de la saga, cosa que tenia molt difícil. Serveix de transició i per tant és una mica més lenta que les anteriors, doncs succeeixen menys coses grandioses i espectaculars. Haig de destacar que per fi realment s'apropa l'hivern notant-se ja els seus efectes. La novel·la es posa cada vegada més interessant, fent-te desitjar llegir la continuació que es va fer de pregar diversos anys, per sort ja tenim al nostre abast Dansa amb dracs.
Estamos ante la cuarta entrega de esta genial y extensísima saga, generalmente la mayoría de lectores hablan de que esta pueda ser la menos buena de todas. Personalmente creo que después del punto de inflexión de la historia que supuso Tormenta de espadas, el listón estaba situado tan alto que las expectativas de los fans difícilmente se podrían ver satisfechas.
El autor tomó en esta obra un rumbo narrativo, o más bien argumental, ligeramente distinto. Deja de lado personajes emblemáticos como Daenerys, Tyrion o Jon Nieve, para centrarse en otros también importantes pero quizás menos queridos como Cersei. También introduce multitud de nuevas casas y personajes, así como lugares hasta ahora desconocidos.
El resultado es una magnífica novela coral en el estilo habitual de la saga. Aunque no sea lo que se espera está en la misma línea de calidad que las anteriores, simplemente te pueden gustar más o menos los personajes y argumentos aquí desarrollados, no por ello dejan de ser interesantes y necesarios para el desarrollo general de la trama. Como he dicho antes la forma de narrar difiere un poco de las anteriores, más allá de lo que los personajes se refiere, es en el tiempo en que transcurre la narración donde están las diferencias.
La historia queda dividida en dos partes que transcurren simultáneamente, una sería la narrada en este libro y la otra correspondería a la siguiente entrega Danza de dragones, en la que nos reencontraremos con personajes omitidos en esta parte.
Lo que más interesante me ha parecido en esta novela es lo referente a la sucesión en las Islas del Hierro con los hijos del kraken enfrentados entre sí por la herencia de Balon Greyjoy. En cuanto a personajes, por primera vez Cersei asume un papel protagonista, demostrando ser la malvada psicópata que todos creíamos que era, aunque desde luego es un personaje interesante. No hay que olvidar a Arya Stark, no puedo evitar sentir debilidad por esta joven con peculiares instintos homicidas.
En resumen, es una gran novela cuyo único defecto es simplemente no ser tan buena como las anteriores de la saga, cosa que tenía muy difícil. Sirve de transición y por lo tanto es un poco más lenta que las anteriores, pues suceden menos cosas grandiosas y espectaculares. Tengo que destacar que por fin realmente se acerca el invierno notándose ya sus efectos. La novela se pone cada vez más interesante, haciéndote desear leer la continuación que se hizo de rogar varios años, por suerte ya tenemos a nuestro alcance Danza de dragones.
La guerra dels Cinc Reis ha arribat a la fi i els Lannister controlen el Tron de Ferro en nom del nen rei Tommen. Però no passarà gaire temps abans que supervivents i bandits, renegats i carronyaires s’uneixin en noves conspiracions i perilloses aliances. Entre la multitud devastada, apareixeran rostres familiars del passat, que intentaran superar els reptes que s'esdevinguin en un temible futur.
Estem davant el quart lliurament d'aquesta genial i extensíssima saga, generalment la majoria de lectors parlen que aquesta pugui ser la menys bona de totes. Personalment crec que després del punt d'inflexió de la història que va suposar Tempesta d'espases, el llistó estava situat tan alt que les expectatives dels fans difícilment es podrien veure satisfetes.
L'autor va prendre en aquesta obra un rumb narratiu, o més aviat argumental, lleugerament diferent. Deixa de costat personatges emblemàtics com la Daenerys, en Tyrion o en Jon Neu, per centrar-se en uns altres també importants però potser menys volguts com la Cersei. També introdueix multitud de noves cases i personatges, així com llocs fins ara desconeguts.
El resultat és una magnífica novel·la coral en l'estil habitual de la saga. Encara que no sigui el que s'espera està en la mateixa línia de qualitat que les anteriors, simplement et poden agradar més o menys els personatges i arguments aquí desenvolupats, no per això deixen de ser interessants i necessaris per al desenvolupament general de la trama.
Com he dit abans la forma de narrar difereix una mica de les anteriors, més enllà del que als personatges es refereix, és en el temps en què transcorre la narració on estan les diferències. La història queda dividida en dues parts que transcorren simultàniament, una seria la narrada en aquest llibre i l'altra correspondria al següent lliurament Dansa amb dracs, en la qual ens retrobarem amb personatges omesos en aquesta part.
El que més interessant m'ha semblat en aquesta novel·la és el referent a la successió a les Illes de Ferro amb els fills del kraken enfrontats entre si per l'herència d’en Balon Greyjoy. Quant a personatges, per primera vegada la Cersei assumeix un paper protagonista, demostrant ser la malvada psicópata que tots crèiem que era, encara que per descomptat és un personatge interessant. No cal oblidar a l’Arya Stark, no puc evitar sentir debilitat per aquesta jove amb peculiars instints homicides.
En resum, és una gran novel·la, l'únic defecte és simplement no ser tan bona com les anteriors de la saga, cosa que tenia molt difícil. Serveix de transició i per tant és una mica més lenta que les anteriors, doncs succeeixen menys coses grandioses i espectaculars. Haig de destacar que per fi realment s'apropa l'hivern notant-se ja els seus efectes. La novel·la es posa cada vegada més interessant, fent-te desitjar llegir la continuació que es va fer de pregar diversos anys, per sort ja tenim al nostre abast Dansa amb dracs.
Estamos ante la cuarta entrega de esta genial y extensísima saga, generalmente la mayoría de lectores hablan de que esta pueda ser la menos buena de todas. Personalmente creo que después del punto de inflexión de la historia que supuso Tormenta de espadas, el listón estaba situado tan alto que las expectativas de los fans difícilmente se podrían ver satisfechas.
El autor tomó en esta obra un rumbo narrativo, o más bien argumental, ligeramente distinto. Deja de lado personajes emblemáticos como Daenerys, Tyrion o Jon Nieve, para centrarse en otros también importantes pero quizás menos queridos como Cersei. También introduce multitud de nuevas casas y personajes, así como lugares hasta ahora desconocidos.
El resultado es una magnífica novela coral en el estilo habitual de la saga. Aunque no sea lo que se espera está en la misma línea de calidad que las anteriores, simplemente te pueden gustar más o menos los personajes y argumentos aquí desarrollados, no por ello dejan de ser interesantes y necesarios para el desarrollo general de la trama. Como he dicho antes la forma de narrar difiere un poco de las anteriores, más allá de lo que los personajes se refiere, es en el tiempo en que transcurre la narración donde están las diferencias.
La historia queda dividida en dos partes que transcurren simultáneamente, una sería la narrada en este libro y la otra correspondería a la siguiente entrega Danza de dragones, en la que nos reencontraremos con personajes omitidos en esta parte.
Lo que más interesante me ha parecido en esta novela es lo referente a la sucesión en las Islas del Hierro con los hijos del kraken enfrentados entre sí por la herencia de Balon Greyjoy. En cuanto a personajes, por primera vez Cersei asume un papel protagonista, demostrando ser la malvada psicópata que todos creíamos que era, aunque desde luego es un personaje interesante. No hay que olvidar a Arya Stark, no puedo evitar sentir debilidad por esta joven con peculiares instintos homicidas.
En resumen, es una gran novela cuyo único defecto es simplemente no ser tan buena como las anteriores de la saga, cosa que tenía muy difícil. Sirve de transición y por lo tanto es un poco más lenta que las anteriores, pues suceden menos cosas grandiosas y espectaculares. Tengo que destacar que por fin realmente se acerca el invierno notándose ya sus efectos. La novela se pone cada vez más interesante, haciéndote desear leer la continuación que se hizo de rogar varios años, por suerte ya tenemos a nuestro alcance Danza de dragones.
Tengo que leerlo!
ResponderEliminar